Categories
Futur Relat venonta vivo (ca)

Venonta Vivo (ca) c29

29. Perbocats

—Atura! —cridà n’Omni—. Els esteim matant!

En G03S01-MD-Alb va aturar-se en sec i badà la boca i els ulls amb una expressió tan desencaixada que semblava una caricatura de si mateix. Els cossos de l’equip, que continuaven estirats, recuperaren la seva forma rehidratada.

El líquid negre, en canvi, sense que se n’haguessin adonat, s’havia contret en una massa compacta. Dels costats li sortien un parell de petites membranes fines, que li donaven l’aspecte d’un estol de papallones, un esbart caòtic d’éssers, dels quals, només es veien les ales. I, just abans que el xiulo d’en G03S01-MD-Alb s’aturàs, l’eixam va fer un moviment impossible dins d’aquesta realitat, reestructurant-se en una construcció d’un orde harmònic inimaginable. Un objecte insectoide inert, mort, fins que, sense avís, començà a vibrar en més direccions de les aparents a simple vista. Una vibració de la qual sortia una lleugera bonior, una remor que s’anava intensificant per segons fins a tornar-se un crit agut estranyament elèctric, com una mena de brunzit de telèfon despenjat.

Primer en G01S03-BT-Joan, després na G01S06-AR-Miquela, i, en últim lloc, en G01S07-EN-Pep i na G01S10-SG-Esperança començaren a tremolar febrosament davant la paralització inhabilitadora de n’Omni i en G03S01-MD-Alb.

En G01S03-BT-Joan obrí els ulls i, amb un gemec animal, es voltà panxa per avall perbocant, d’una espolsada violenta, una informe bossa obscura que es remenava.

—S’ou! —arribà a dir en G03S01-MD-Alb.

—No, i en venen més —afegí n’Omni, pendent dels altres tres.

En G03S01-MD-Alb es va acostar al vomitat sac amorf que tenia més a prop amb un escàner manual.

—No pot ser…

Continuarà…

S’ha tancata l’enquesta

Com voleu que segueixi la història? Votau, votau:
  • Són éssers híbrids80%
  • Són còpies dels amfitrions0%
  • Són Toms20%
  • Són una altra cosa0%

Resultats de la votació anterior:

●●●●●○○○○○ 50 % 1. Estan parint

○○○○○○○○○○ 00 % 2. Moren els quatre

●●◐○○○○○○○ 25 % 3. Extirpen els ous

●●◐○○○○○○○ 25 % 4. Desperten com si res

Categories
Futur Relat venonta vivo (ca)

Venonta Vivo (ca) c28

28. Experiments

En G03S01-MD-Alb es mirava n’Omni com si esperés una contesta. Havia quedat absort pensant en una nova manera d’explorar els ous fent ús del seu mòdul de diagnòstic especulatiu.

—Penses el mateix que jo? —digué finalment n’Omni.

—No ho sé.

—Podríem estudiar es líquid negre.

—Podria ser la clau, però si està connectat en ets ous de forma bidireccional, doncs… —feu una pausa per pensar i continuà—: I si provam d’estabilitzar ets seu moment quàntic? O, fins i tot, canviar-ho?

—No serà perillós?

—Crec que molt manco que es nanobots, però segur, segur, no ho puc dir.

—Bé, doncs, endavant, no?

En G03S01-MD-Alb s’acostà a la càpsula de contenció, presó del líquid negre, de construcció estàndard i revestiment interior format per una malla de seguretat adherida a l’esfera transparent exterior. Era de disseny senzill, però efectiu. Amb un moviment del dit, culejà el dispositiu que hi havia a un costat, ajustant els paràmetres i iniciant una anàlisi quàntica i la creació d’un perfil mèdic profund.

N’Omni, que no gosava fer cap moviment, restà un parell de cicles estudiant amb atenció els moviments d’en G03S01-MD-Alb.

—Au, idò —trencà el silenci en G03S01-MD-Alb després del breu senyal auditiu que emeté la càpsula—. Sembla que ja tenim un perfil per poder fer feina.

—Vols que avisi ne G02S06-AD-0101 perquè analitzi ses dades?

—En principi crec que ho puc manejar jo, perquè no sé ben bé què estic cercant —feu una pausa breu—. Deixa que m’aclaresqui un poc, i veim si necessitam ajuda.

Dit això, es va capbussar per destriar grups de dades, primer a l’engròs, amb les opcions bàsiques que li oferia la interfície.

N’Omni mirava amb atenció les constants vitals del grup que estava en coma, mentre en G03S01-MD-Alb feia la seva feina, comprovant que no hi hagués cap canvi.

—Crec que ara engegaré una xarneu mem si puc fer-me una idea de com reacciona el líquid aquest —digué el metge pensant en veu altra.

Quasi instantàniament, la xarxa neuronal, escopí un esquema tridimensional que comparava set paràmetres de forma visual que en G03S01-MD-Alb va fer voltar. Parpellejà, s’acaronà la barbeta pentinant un barbó imaginari, feu un so sec tot abans de passar a la següent gràfica. L’estudià movent els llavis, senyal que tenia una conversa interna intensa. Assentí i tancà totes les finestres d’informació. Aixecà el cap, mirà n’Omni i digué:

—No tenc ni punyetera idea què és això. Em sap greu.

—D’acord —digué ella provant de fer servir un to conciliador—. I ara què feim?

—Doncs no ho sé gens.

N’Omni el va mirar sense saber què demanar, ni què fer. Quin devia ser el protocol a seguir.

—Hi ha un protocol per aquests casos? —demanà.

—No exactament. Tenc el cap tancat.

—Deixa la ment en blanc. Conta a poc a poc del zero al nou —li va aconsellar, i així ho va fer ell—. Molt bé, ara un altre cop. Lentament.

—… i nou. Ets tota una experta, eh? —digué i en bufar, la fricció de l’aire feu que li sortís un breu xiulo.

El líquid s’arreveixinà lleugerament i tornà al seu estat.

—Has vist això? —demanà n’Omni—. Torna a xiular.

En G03S01-MD-Alb ajuntà els llavis mentre bufava. En el moment que arribà a una nota concreta, el líquid es remogué i s’espessí creant figures impossibles, deixant-lo a ell i a n’Omni perplexes.

—Aquesta m’és bona!

—Vols provar tu?

—Jo no ho sé fer això.

—És molt fàcil quan li agafes es truc.

—Millor segueix fent-ho tu. Es líquid reaccionarà diferent segons sa nota?

En G03S01-MD-Alb provà un parell de notes diferents fins a encertar un la gairebé perfecte, moment en el qual, cadascun dels cossos que jeien, l’un devora l’altre, reaccionà de la mateixa manera: es començà a eixugar, fins que es marcaren els ossos sota la pell i l’ou aferrat a l’abdomen creixia de mida.

Continuarà…

S’ha tancata l’enquesta

Com voleu que segueixi la història? Votau, votau:
  • Estan parint50%
  • Moren els quatre0%
  • Extirpen els ous25%
  • Desperten com si res25%

Resultats de la votació anterior:

●●●●●●●◐○○ 75 % 1. La clau és el líquid negre

○○○○○○○○○○ 00 % 2. Na G01S06-AR-Miquela mor

○○○○○○○○○○ 00 % 3. Examina en G01S07-EN-Pep

●●◐○○○○○○○ 25 % 4. Els ous desapareixen amb els amfitrions

Categories
Futur Relat venonta vivo (ca)

Venonta Vivo (ca) c27

Anteriorment a Venonta Vivo:

Anteriorment a Venonta Vivo

Extracte del capítol 22

En G03S01-MD-Alb s’aturà de xerrar en sec. De cua d’ull veié un moviment que li cridà l’atenció. En, girar el cap, percebé com si semblés que ne Denoumameu es fonia. Un tel transparent s’escorria del cos com un líquid viscós. A poc a poc s’enfosquia, primer gris, després negre, deixant una bassa sota la càpsula.

N’Omni tardà microsegons a reaccionar, estava astorada, però al final engegà els sistemes de contenció per a contaminació i filtració patògena al nivell més alt existent. Volia assegurar-se d’agafar allò. Fos el que fos.

—No te quedis embambat —digué al metge—. Surt d’aquí ja!

27. Inconegut

—Podries fer una exploració més profunda? Hem de registrar tantes dades com puguem i mirar de saber què són —n’Omni provava de sonar calmada i amb autoritat—. I si és factible llevar-lis-les.

En G03S01-MD-Alb assentí amb el cap mentre s’acostava a la càpsula de na G01S06-AR-Miquela i, a través de la interfície, engegà una exploració exhaustiva. Després d’una estona, en obtenir els resultats, els estudià en silenci.

—Això no té sentit, no havia vist res semblant mai —va dir finalment i n’Omni el mirà intrigada—. Aquí —explicà ell, assenyalant el centre de la bolla obscura—, les lectures quàntiques canvien de forma cíclica.

—Que s’exploració no mostri de què estan fetes, tampoc ajuda gaire, no?

—No sé si hauríem d’injectar-li uns nanobots, fer una inspecció superficial i agafar una mostra.

—Endavant.

Amb un moviment dels dits, en G03S01-MD-Alb va enviar un eixam que sortí, en obrir-se d’una minúscula pastilla amollada en el torrent sanguini, directe cap a la bolla, rodejant-la. Quan la primera onada de nanobots s’acostà a la seva superfície, just en tocar-la, una alarma es disparà.

—Merda —exclamà en G03S01-MD-Alb mentre llegia la informació de perill a la pantalla—, s’està ofegant!

El líquid negre que havia estat inactiu fins al moment, va començar a excitar-se. Semblava un paper arrugat per la humitat, mostrant formes i ones a la seva superfície.

—Fes enfora els bots —suggerí n’Omni.

Com si d’un mecanisme electrònic es tractés, en allunyar l’onada de nanobots, l’alarma s’aturà de sonar.

—Per mi tenim un problema.

—Això sembla. I ara què feim?

—Penses que aquesta cosa s’està alimentant de s’amfitrió?

—Que sigui un paràsit? Podria ser, però de quina casta?

—I com demostram si sa teoria és certa sense posar en perill na G01S06-AR-Miquela?

Continuarà…

S’ha tancata l’enquesta

Com voleu que segueixi la història? Votau, votau:
  • La clau és el líquid negre75%
  • Na G01S06-AR-Miquela mor0%
  • Examina en G01S07-EN-Pep0%
  • Els ous desapareixen amb els amfitrions25%
Categories
Futur Relat venonta vivo (ca)

Venonta Vivo (ca) c26

Anteriorment a Venonta Vivo:

Anteriorment a Venonta Vivo

Extracte del capítol 19

La figura feu dues passes envant, aixecant les mans fent un gest conciliador, submís. Aquella persona tenia un caràcter familiar, encara que les seves fesomies andrògines no es corresponien amb ningú que coneguessin.

—Seu, calma’t, no frissam. Prova de recordar com te diuen, o qui ets…

—19 Mameu? —Contestà sense cap seguretat.

—Denoumameu? Me sap greu, però no sé qui ets. T’haurem de dur as laboratori, encara que sa nostra metgessa no hi és.

—Jo som es teu metgessa —contestà pegant un petit bot—. No —es va interrompre—, jo som sa teva biòleg. No. Jo som sa teu metgèoleg. Aaah…

Personatges:

  • En G03S01-MD-Alb, hipersona impresa a la tercera tanda. Metge amb un mòdul específic centrat en diagnòstic especulatiu i malalties desconegudes.
  • En G01S07-EN-Pep, humà imprès a la primera generació. Enginyer.

Capítol 26. Bona espero

Ben a poc a poc s’aproximaven a la nau mare. S’havien repartit entre totes elles els quatre membres retrobats que continuaven estirats, adormits letàrgicament. Un cop arribats, els dugueren cap al laboratori on hi havia ne Denoumameu dins una càpsula. Devora, dins una esfera de contenció, hi romania el fluid negrós que no havia donat mostres d’activitat fins aquell moment. Va ser just fer entrar els cossos en coma dins l’habitació, el líquid es va expandir adherint-se a les parets de la bolla, com una pel·lícula prima que, examinada de prop, mostrava unes ones que la recorrien.

—Aquesta m’és bona —exclamà en G03S01-MD-Alb.

—El nivell de contenció és màxima, i s’esfera està monitorada, però a la mínima senyal de perill engegaré els protocols de contaminació. Ves alerta —digué n’Omni.

Val. D’acord. Venga, facem una exploració ràpida dels pacients.

En G03S01-MD-Alb va començar per en G01S07-EN-Pep. I va fer una carussa després de la primera passada.

—Què passa? —demanà n’Omni.

—Mira —digué assenyalant l’àrea abdominal—. Sembla un… tumor?

—No sé si n’he vist mai cap. De real, vull dir.

Amb una segona passada de l’escàner, en G03S01-MD-Alb va quedar pensatiu, en silenci. Mirà n’Omni i digué:

—Veus lo mateix que jo? Sembla un ou.

—No sé què dir-te.

L’exploració més detallada mostrava una mena de bolleta com un puny de grossa i opaca. L’aparell no semblava poder anar més enllà i mostrar el seu interior.

—I si… —es va aturar a mitjan frase i explorà la resta de pacients.

Acabat el procés, pogué constatar que no n’hi havia cap que no presentés un ou semblant a la zona del baix ventre, del que sortien desenes de filets prims adherits a les parets internes i diversos vasos sanguinis. Allò no podia ser gens bo.

S’ha tancata l’enquesta

Com voleu que segueixi la història? Votau, votau:
  • El líquid s’escapa14.29%
  • Ne Denoumameu desperta28.57%
  • El grup desperta14.29%
  • Investiga els ous42.86%

Resultats de la votació anterior:

○○○○○○○○○○ 00 % 1. Són clons

●●◐○○○○○○○ 25 % 2. Són Toms

●●●●●●●◐○○ 75 % 3. Són ells, però…

○○○○○○○○○○ 00 % 4. Són ells de debò

Categories
Futur Relat venonta vivo (ca)

Resum (ca)

Després de vint-i-quatre capítols, que dura la primera temporada de Venonta Vivo, és un poc difícil recordar de què va la història, i per la gent es vulgui enganxar ara, s’ha pensat fer un hiperresum del què ha passat fins al moment. Veniu amb jo.

Què ha passat (línia temporal en català)?

La història comença amb n’Omni, l’encarregada de la missió més important per la humanitat, que es troba a mitjan camí cap a GN-z11 amb un objectiu: la colonització de l’altra banda de l’univers. Quelcom no surt així com estava previst i acaben en un espai de moment quàntic desconegut. Sense poder tornar enrere, la tripulació que ha imprès i n’Omni mateixa decideixen cercar un nou planeta com assentament: el PD-001.

PD-001, un lloc que se suposava desert, resulta estar ple d’éssers desconeguts i intrigants amb habilitats i motivacions desconegudes, les interaccions amb les quals no acaben mai bé. Dos dels membres de la tripulació han acabat fusionats i d’altres duits prop de la mort després de trobar-se amb aquestes criatures anomenades Tom (o Tom-0).

Tot indicaria que potser una bona decisió seria cercar una nova llar per la humanitat.

Intercalada, començant l’any 27 10 1764 ne, coneixerem el món on viuen n’Àlexα i n’Òscβ. Dos científics estudiosos d’una veta energètica, habitants d’una estranya societat on es mescla la màgia amb la ciència.