Categories
Altres

Deu anys d’anar a la meva (com a mínim)

Just ara he trobat una còpia de seguretat de quan vaig fugir de l’Android. Enteneu-me bé quan dic això d’escapar és perquè, el que era un sistema operatiu basat en Linux, lliure i disponible en el nostre idioma, de seguida es va tornar una jugueta del mal sota les mans de Google i altres empreses curtes de mires (d’aquelles que desinstal·len el català perquè no serveix per a res). Aquell era un temps en el qual ja em pegava de cap contra murs artificials, en descobrir que tampoc hi havia tantes coses que es poguessin fer al respecte, la imatge del sistema operatiu era immutable, tancada i subjecta a decisions polítiques d’empreses que contestaven amb allò de «el telèfon és així, no es pot modificar, ni es farà cap actualització». D’aquelles que mostren poca voluntat i manco interès envers els seus clients, el seu projecte o el seu producte.

El 18 de novembre del 2015, vaig fer una còpia de seguretat de la configuració del meu mòbil, com vos deia, per si un cas, per si el viatge d’anada cap a un altre sistema operatiu era també un de tornada. Perquè no estava segur de com aniria la cosa, un poc escaldat de venedors de fum, vaig apostar per l’Ubuntu Touch, un sistema operatiu nou, deixant de banda aquell Projecte Ara de Google (que vos deia de venedors de fum?) que havia fet promeses que mai va arribar a complir. Cansat d’esperar un dispositiu revolucionari (i que FairPhone sí que va arribar a assolir d’alguna manera), em vaig decantar per tenir una distribució coneguda, basada en Linux, que començava a caminar de la mà de la desapareguda bq.

De les tres persones del meu cercle que vàrem encarregar aquells primers mòbils amb l’Ubuntu Touch, dos varen instal·lar l’Android a la setmana. Tothom té un motiu, i tothom cerca un espai conegut, pagant amb el seu propi futur i llibertat, tancant-se dins un ecosistema que torna hostil amb el temps. Tot per no voler fer renúncies que només una casta de gent volem fer.

Ahir ho xerrava amb uns amics, fa un parell bo d’anys que vaig a la meva, en tot el que puc, cosa que em requereix també fer certs sacrificis, clar, però que a la llarga em fa poder disposar, i gaudir, de certs privilegis. No tota la gent ho pot fer, és evident, però la que sí, pens que estam obligats a fer ús d’aquest privilegi. Encara que sigui per acabar cridant a parets imaginàries on viu gent que ni hi està a gust, ni té temps per escoltar-se ningú.

Fa deu anys ja que faig servir un sistema operatiu obert, creat per una gran empresa i lliurat a una petita comunitat de gent que amb el seu temps lliure manté un projecte enorme. Un projecte ideal per a gent que crida a edificis imaginaris.

D’això fa uns dies que també xerrava amb un membre d’aquesta comunitat. Em contava com la seva mare en lloc de pensar en les mancances que té el sistema, cada cop que li sona el telèfon a la butxaca, el que sent du és «l’amor de totes aquestes persones que fan possible que el seu dispositiu funcioni». Un missatge aclaparador.

Jo mateix he passat per diferents nivells d’implicació i de locura internar i externa, dins i fora d’aquesta comunitat en particular. He provat d’aportar, de tornada, part d’aquest amor que rebem. De vegades amb petites dosis, de vegades creant aplicacions que no només m’interessen a mi. De les recents, podria contar-vos que he adoptat aquella per escoltar pòdcasts. I mirau com són les coses que, mentre remenava el seu codi font, m’he adonat que justament, la primera versió d’aquesta aplicació, que es diu Podbird, és de dia 19 d’abril del 2015. Quines coincidències! En Michael Sheldon, el seu creador, va decidir per aquell mateix temps, fer una de les eines que més he fet servir fins avui dia. Aquell ocellet, que he recuperat en una nova branca, amb nou nom i aspecte, però, ara es diu PodCat (nom igualment graciós que sempre havia trobat era l’oportunitat perduda ideal). He invertit cert temps, que he hagut de treure d’aquí i d’allà per netejar-la un poquet, actualitzant-li el codi i millorant alguns aspectes de la interfície. Tota una sèrie de canvis que esper estiguin a l’altura de l’original. Mirau, mirau quin aspecte més polit!

I per què vos cont tot això? Doncs, en el fons no ho sé.

Categories
Altres General

Sóc friqui, sóc cultura

El proper 14 de setembre, serem a Figueres al Sóc friqui, sóc cultura amb novetats!

Apuntau-vos-ho al calendari 🙂

Categories
General

Venonta Vivo (ca) c25

Comença la segona temporada de 

Venonta Vivo

El relat setmanal participatiu.

Nota

Permeteu que faci un poc de trampa (només per qui ha seguit la història des del principi) i reiniciï la segona temporada. No per res, perquè crec que pot ser molt més interessant així (i un poc més perillós? Sí? No?).

La idea del relat és publicar un capítol cada setmana seguint la història segons els resultats de l’enquesta de més abaix. Tendreu temps de votar fins el dilluns que ve a les 23.55. Això em dona dos dies per escriure el següent capítol.

Si heu comprat l’Aplec de futurs, podeu llegir la primera temporada completa. Si no, podreu llegir un resum aquí.

Personatges:

  • G01S03-BT-Joan botànic
  • G01S06-AR-Miquela arquitecta
  • G01S07-EN-Pep enginyer
  • G01S10-SG-Esperança seguretat

25. Adéu

El que havia estat un clima agradable, s’havia tornat a poc a poc en la seva contra. En aquell moment no tenien bateries per continuar refrigerant els vestits, que no havien gosat llevar-se perquè sospitaven que l’entorn no era segur. L’únic viu que hi havia en tota aquella zona eren les plantes de colors impossibles que semblaven producte de substàncies al·lucinògenes.

A banda de les bateries, acabaven les forces, l’aigua i el menjar. Això volia dir que feia massa temps que s’havien perdut.

Ho havien provat tot, debades havien enviat missatges, intentar descobrir on eren o trobar qualcú o qualque cosa. Havien fet broma, havien plorat, s’havien enemistat i fet les paus novament; i ara només quedava esperar que s’acabés aquell ínfim per cent de bateria. En G01S03-BT-Joan escoltava una cançó, na G01S10-SG-Esperança llegia el seu llibre preferit, en G01S07-EN-Pep s’havia allargat a terra i mirava l’infinit i na G01S06-AR-Miquela corria en cercles mentre aixecava els braços repetidament de forma alternativa.

U per cent. Un u compartit per partir d’aquesta vida conjuntament. Inspiració. Expiració. Pausa. Inspiració i només expiració amb un darrer alè lent, llarg, lànguid, comú.

De sota cadascun dels cossos sense vida es va filtrar un líquid negre que els va cobrir embolicant-los i fent-los desaparèixer.

—Cap idea més?

—Jo ja no sé què més fer.

—Hem cercat arreu i res. Hem de començar a pensar que són morts.

—Què dius! No, no. Els trobarem. No poden ser molt enfora de s’aparatus.

—Si han seguit amb els protocols, tocaria haver-los trobat ja. És ver, no els hi queda massa temps.

Després d’un breu descans, un petit grup va tornar a sortir. Seguint cada quadrant per ordre, varen cercar al següent a la llista. No semblava que haguessin pogut arribar tan enfora. No hi havia cap rastre, ni cap senya de res, com si ningú hagués passat per aquella zona mai. Just a punt estaven de tornar que varen trobar quatre caramulls sense forma.

—Per mi que arribam tard. No se rep senyal dets seus vestits. Ens aproparem per comprovar-ho.

Amb l’ai al cor i en silenci, s’hi varen acostar. Els quatre humans estaven estirats alineats mil·limètricament. Les seves cares denotaven una pau i una calma immenses.

—Ben raro, no farà falta es carregador, tenen ses bateries plenes —va fer una pausa. Es va connectar a l’ordinador del vestit de la persona que tenia més a prop i va continuar—: Constants vitals estables. No m’ho puc creure.

—Són vius? Però com pot ser? És impossible.

—A jo m’ho demanes?

—Tothom és viu?

—Sí, sí. Són com a un coma raro, però bueno. Va, carreguem-los al vehicle i tornem per poder examinar-los bé.

S’ha tancata l’enquesta

Com voleu que segueixi la història? Votau, votau:
  • Són clons0%
  • Són «Toms» (éssers alienígenes)25%
  • Són ells, però…75%
  • Són ells de debò0%
Categories
General

Aplec de futurs

L’aplec

Aplec de futurs, un recull seleccionat de relats, contes i sèries creades per n’Aman Nòlem, des de les adaptacions dels seus primers escrits, datats a finals dels vuitanta, fins a les seves darreres obres es publica a finals d’enguany.

Deixau que vos agafi de la mà i vos porti per una Mallorca futura, mons desconeguts i més enllà dels confins de l’univers conegut.

Punts de venda

Aconseguiu Aplec de futurs a les següents botigues:

Categories
General

Venonta Vivo. Cap 9

La cosa es posa interessant!

Ca: https://amannolem.aixeta.cat/ca/posts/venonta-vivo-ca-9-adaptacions

Votació: https://twitter.com/cibersheep/status/1427073339143622656

En: https://amannolem.aixeta.cat/ca/posts/venonta-vivo-en-9-the-project

Poll: https://twitter.com/cibersheep/status/1427090013712535555