Etiqueta: cificat

(La entrada está disponible sólo en català):

Anteriorment a Venonta Vivo:

Extracte del capítol 22

En G03S01-MD-Alb s’aturà de xerrar en sec. De cua d’ull veié un moviment que li cridà l’atenció. En, girar el cap, percebé com si semblés que ne Denoumameu es fonia. Un tel transparent s’escorria del cos com un líquid viscós. A poc a poc s’enfosquia, primer gris, després negre, deixant una bassa sota la càpsula.

N’Omni tardà microsegons a reaccionar, estava astorada, però al final engegà els sistemes de contenció per a contaminació i filtració patògena al nivell més alt existent. Volia assegurar-se d’agafar allò. Fos el que fos.

—No te quedis embambat —digué al metge—. Surt d’aquí ja!

27. Inconegut

—Podries fer una exploració més profunda? Hem de registrar tantes dades com puguem i mirar de saber què són —n’Omni provava de sonar calmada i amb autoritat—. I si és factible llevar-lis-les.

En G03S01-MD-Alb assentí amb el cap mentre s’acostava a la càpsula de na G01S06-AR-Miquela i, a través de la interfície, engegà una exploració exhaustiva. Després d’una estona, en obtenir els resultats, els estudià en silenci.

—Això no té sentit, no havia vist res semblant mai —va dir finalment i n’Omni el mirà intrigada—. Aquí —explicà ell, assenyalant el centre de la bolla obscura—, les lectures quàntiques canvien de forma cíclica.

—Que s’exploració no mostri de què estan fetes, tampoc ajuda gaire, no?

—No sé si hauríem d’injectar-li uns nanobots, fer una inspecció superficial i agafar una mostra.

—Endavant.

Amb un moviment dels dits, en G03S01-MD-Alb va enviar un eixam que sortí, en obrir-se d’una minúscula pastilla amollada en el torrent sanguini, directe cap a la bolla, rodejant-la. Quan la primera onada de nanobots s’acostà a la seva superfície, just en tocar-la, una alarma es disparà.

—Merda —exclamà en G03S01-MD-Alb mentre llegia la informació de perill a la pantalla—, s’està ofegant!

El líquid negre que havia estat inactiu fins al moment, va començar a excitar-se. Semblava un paper arrugat per la humitat, mostrant formes i ones a la seva superfície.

—Fes enfora els bots —suggerí n’Omni.

Com si d’un mecanisme electrònic es tractés, en allunyar l’onada de nanobots, l’alarma s’aturà de sonar.

—Per mi tenim un problema.

—Això sembla. I ara què feim?

—Penses que aquesta cosa s’està alimentant de s’amfitrió?

—Que sigui un paràsit? Podria ser, però de quina casta?

—I com demostram si sa teoria és certa sense posar en perill na G01S06-AR-Miquela?

Continuarà…

(La entrada está disponible sólo en català):

Després de vint-i-quatre capítols, que dura la primera temporada de Venonta Vivo, és un poc difícil recordar de què va la història, i per la gent es vulgui enganxar ara, s’ha pensat fer un hiperresum del què ha passat fins al moment. Veniu amb jo.

Què ha passat (línia temporal en català)?

La història comença amb n’Omni, l’encarregada de la missió més important per la humanitat, que es troba a mitjan camí cap a GN-z11 amb un objectiu: la colonització de l’altra banda de l’univers. Quelcom no surt així com estava previst i acaben en un espai de moment quàntic desconegut. Sense poder tornar enrere, la tripulació que ha imprès i n’Omni mateixa decideixen cercar un nou planeta com assentament: el PD-001.

PD-001, un lloc que se suposava desert, resulta estar ple d’éssers desconeguts i intrigants amb habilitats i motivacions desconegudes, les interaccions amb les quals no acaben mai bé. Dos dels membres de la tripulació han acabat fusionats i d’altres duits prop de la mort després de trobar-se amb aquestes criatures anomenades Tom (o Tom-0).

Tot indicaria que potser una bona decisió seria cercar una nova llar per la humanitat.

Intercalada, començant l’any 27 10 1764 ne, coneixerem el món on viuen n’Àlexα i n’Òscβ. Dos científics estudiosos d’una veta energètica, habitants d’una estranya societat on es mescla la màgia amb la ciència.